Article d’opinió d’Antoni Abad, president de la Cecot
El CASTOR ha estat una inversió fallida, amb diner públic, on va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas n’hagin d’assumir el cost.

Fa pocs dies, en el marc del nostre sopar anual, vam tenir l’ocasió d’expressar que la competitivitat i l’eficiència en el nostre entorn ja no es demanen sinó que es dissenyen i s’implementen conjuntament: empreses, treballadors/es i administració. El que venim reivindicant mesos enrere com avançar mitjançant lideratges col·laboratius. Tenim molt clar que la suma de coneixements i d’experiències del món empresarial i el de les administracions públiques ens portarien a un millor estadi de competitivitat-país i de societat del benestar.

Amb aquest convenciment, l’any 2015 el Consejo Intertextil Español, el Centre Metal·lúrgic i la Cecot vam interposar de forma conjunta, a instàncies europees, una denuncia per Ajuts d’Estat en relació a la gestió del cas CASTOR. En aquella acció també vam comptar amb el Suport de Fepime Catalunya. Les entitats vam demanar al Ministre Soria deixar sense efecte l’aplicació del cobrament dels 1.350M d’euros i els interessos derivats, fruit de la gestió en la construcció del magatzem gasístic CASTOR, fins que la Comissió Europea emetés la seva resolució a la nostra denúncia. Tanmateix el Govern va decidir aplicar un increment en el rebut dels consumidors de gas a partir de l’1 de gener de l’any següent per anar cobrint una despesa que lluny dels 1.350M d’euros anunciats arribarà als 4.500M d’euros i que haurem d’anar pagant durant trenta anys mitjançant el rebut del gas.

El CASTOR ha estat una inversió fallida, amb diner públic, on va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas n’hagin d’assumir el cost.

La industria suposa més del 60% del consum del gas a tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afecta directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas. Segons l’estudi Panorámica Industrial de l’INE, el gas constitueix el 28% del consum energètic en la indústria extractiva i manufacturera espanyola, destacant la indústria química on el consum de gas arriba al 43% del total de consum energètic que utilitza aquest tipus d’indústria. Hi ha sectors en els que el pes de la indústria és estratègic per a poder continuar l’activitat i la resolució de CASTOR és totalment incoherent amb el discurs dels Governs sobre la necessitat de reindustrialitzar el país. La indústria garanteix l’estabilitat laboral i l’ocupació en els territoris, és un sector estratègic no només per la generació d’ocupació directa, sinó també per tota la industria auxiliar i de serveis que genera al seu entorn, i cal preservar-la.

També a l’any 2015, el comitè executiu de la Cecot va aprovar internament iniciar un procés de litigi a instàncies espanyoles per impugnar les Ordres Ministerials derivades del Reial Decret-Llei 13/2014 amb l’objectiu d’evitar la translació als consumidors de gas dels costos de manteniment i operativitat del magatzem amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema gasista. Des de la nostra entitat vam entendre que calia actuar, conscients d’entrar en un procés costós, llarg en el temps i sense garanties de resultats. Però més enllà de les proclames i denúncies verbalitzades calia i cal passar a l’acció tant en aquest tema com en molts d’altres. Vam impugnar quatre Ordres Ministerials que contemplen les despeses de manteniment dels anys 2014 al 2017 i aquesta setmana hem rebut sentència positiva de la primera demanda. El Tribunal Suprem obliga al Govern a retornar 18M d’euros als consumidors de gas corresponents als anys 2014 i 2015. Estem convençuts que aquesta resolució es replicarà en les tres demandes que resten i que, sumades, suposarà que el Govern haurà de retornar als consumidors de gas un total de 200M d’euros. La resolució del TC en 2017 contra la indemnització a les empreses promotores del magatzem ha suposat un reforç positiu a les demandes d’impugnació que vam tramitar. Per llei el Govern disposa de dos mesos per definir el procés i les fórmules de devolució dels imports. No serà una gestió fàcil ni ràpida i que molt probablement al consumidor particular no li suposarà un retorn significatiu, però creiem que per justícia social cal actuar, i ho continuarem fent, per fer visible el nostre rebuig i penalització a una mala gestió de l’administració amb els diners de tots nosaltres.